INFÀNCIA A PAGÈS

Viure a pagès la infància m’ha reportat un creixement personal i unes experiències que no canviaria per res.

De petit estar en contacte amb la natura i els animals era natural i quotidià.          

Donar el menjar als conills, les gallines, els ànecs, les oques, el porc, el cavall,... formava part de la economia familiar, els animals que tenies ajudaven a la subsistència, a diferència d’avui que es necessita tota una tecnologia digital (mòbils, ordinadors, tauletes,...) i altres etcèteres per a subsistir que no són de caràcter natural i per tant assimilables.

Als conills els donaven alfals, pa, cabrunes (semblant al trèvol però de tija alta i dreta), lletsons i branques d’arbres de les que menjaven la pell. Cada mes s’emparellaven els conills perquè tinguessin cries sovint.

Tenien una gàbia gran sota la galeria.

A les gallines els donaven blat de moro i grans (blat, ordi,...), fulles de verdures...

Les oques feien un gran escàndol, menjaven pa remullat, tomàquets, segonet (segó molt fi, el darrer que se separa en purificar la farina) barrejat amb el pa, carbassons,...                                                                       

 Els galls et despertaven a la matinada amb el seu cant; entre ells es picaven i es feien malbé les crestes.

El cavall estava  l‘estable, a l’estiu posaven a la menjadora alfals sec i tendre barrejat  amb palla, a l’hivern farratge (blat, ordi, civada,...) i tot l’any garrofes i gra.

El terra de l’estable era de grava, a sobre es posava la palla i peloses (herba pilosa i eriçada), quan hi havia una pila al femer s’omplia el carro de fems i el portàvem al camp per adobar ecològicament la terra. 

 

Les oques, les gallines, els pollastres i els galls campaven al seu aire i quan podien s’anaven cap al estable i es passejaven per entre les potes del cavall, feien una vida social molt intensa.

A vegades les gallines queien al pou i nedaven, les havies d’agafar amb un cistell, si es que no s’ofegaven.

Quan la gallina estava lloca, la posàvem a la galeria de dalt, perquè havia d’estar sola per covar els ous i quan naixien els pollets, una altra vegada cap avall.

El porc estava a la cort, allà hi havia la menjadora i el desguàs que anava a parar a la bassa i que recollia els excrements de la comuna i també els purins del porc.

La bassa tenia una trapa que s’obria i amb un bujol (galleda de ferro proveïda d’un mànec) s’agafava el contingut de la bassa i es posava dins dels barrals (portadora coberta amb un forat que es tapa amb un tap de suro).

Els barrals es posaven al carro i es portaven a Marina o als cirerers de la vinya,  era  l’adob ecològic. 

Hi havia un altre estable on vam tenir una burra.

Els nens convivien amb aquest món dels animals i de les plantes amb tota normalitat i les bèsties es sacrificaven amb naturalitat. De petits anàvem a la riera a plantar el nostre hort: mongetes, cebes i el que calgués.

Fèiem servir l’enginy com tots els infants, per fer amb qualsevol fusta  i uns coixinets un patinet que baixava disparat pel carrer avall.

 Les espases les fèiem amb les canyes americanes i amb les branques d’olivera construíem arcs que després tensàvem amb cordes, les fletxes eren de boga. 

 

Els  tiradors eren de fusta d’olivera, agafàvem un cuiro i posaven la goma de càmeres de bicicleta per tirar les pedres.

Jugàvem a bales: la més grossa era la d’acer que trèiem dels coixinets, les petites eren d’argila o de vidre, aquestes últimes tenien més valor.

També jugàvem a cartrons: aquest joc era el mateix que les bales però amb cartrons de les capses de llumins, que venien a ser com cromos, que intercanviàvem, n’hi havia de valors diferents, necessitàvem una peça d’acer que fèiem servir de volandera, marcàvem un rectangle i cada jugador col·locava els seus cartrons, des de certa distancia havíem de llençar la peça i fer saltar els cartrons  del rectangle, els que quedaven fora ens els quedàvem.

 

Altres jocs eren les baldufes i també el clotet,  en aquest darrer havíem de fer un clot a terra i si et posaven a dins del clot quedaves eliminat.

Sempre procuràvem treure’n profit dels nostres invents, era la feina de cada dia.

Recordo que anava amb als amics a la riera, allà fèiem un forat en la terra d’argila i ja teníem el forn muntat, posàvem llenya a dins i l’enceníem i quan ja teníem el carbó, el posàvem en paperines de paper d’estrassa i l’anàvem a vendre per les cases per treure uns calerons, hi havia qui comprava moltes vegades per pietat, nosaltres si el veníem eren rics.

Totes les cases a Sant Climent tenien llenya i carbó.                                                       

El  món actual viu creant hipoteques, abans demanar una hipoteca era penjar-se perquè el que no devia res a ningú era lliure.