Salvador
Espriu i Castelló va néixer el 13 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners.
Aquest any es commemora el centenari del seu naixement.
L’Any
Espriu ha començat el 23 de gener amb un acte al Palau de la Música Catalana.
Al llarg d'aquest any posaré fragments de l’obra del poeta, prosista,
dramaturg i assagista.
La seva actitud ha estat un exemple dins del context històric que va viure i que es pot resumir en les seves paraules: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest
poble”.
“La
pell de brau” és un poema publicat l’any 1960 on fa una crítica de la Espanya
franquista i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península
Ibèrica.
Es
lamenta de la falta de “ponts de diàleg entre les diverses llengües i
nacionalitats peninsulars", un fet tan antic i tan actual a la vegada.
La pell de brau
XXIV
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada