Per tal d’estimular el repoblament de les terres ocupades
recentment i per tal de fer recular els àrabs cap al sud i guanyar-los nous
territoris, els comtes de Barcelona concedien al costat de privilegis
importants, alts càrrecs públics, latifundis extensos i beneficis de tota mena
als homes preeminents de la noblesa- també perdons i amnisties a tota mena de
gent que volgués anar a repoblar les ciutats i les terres frontereres, i drets
i llibertats a la població menuda que conreava els camps.
Les primeres concessions d’aquestes llibertats o
franqueses les tenim documentades a la carta de població del Montmell –Baix
Penedès- l’any 974 i a la de Cardona l’any 986.
La generositat dels sobirans
catalans en atorgar aquests drets i beneficis no era gratuïta, i era només una
compensació pel risc i les responsabilitats que havien d’assumir aquelles noves poblacions en la defensa de
les fronteres. Quan aquestes concessions es produïen, atenuaven les dificultats
de la vida d’aquells pagesos i artesans aclaparats no solament pel perill
d’eventuals atacs militars de l’enemic, sinó també pels inconvenients d’una
tècnica molt primitiva i d’una natura encara gens domesticada que, si en les
bones anyades els permetia unes collites no gaire abundoses, qualsevol temperi els podia abocar a la fam
i a la misèria.
Conservem un document del 29
d’abril de 1011 on els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda confirmen
la cessió, feta anys abans pels pares del primer –els comtes Borrell i
Letgarda- al Monestir de Sant Cugat del Vallès, de tots els alous que els
sobirans barcelonins posseïen escampats dins el “terme del castell d’Eramprunyà, al lloc anomenat castell de Fels..., al
lloc anomenat de Cans, de la Vall de Sant Climent, al lloc dit de Gavà i a la
Sentiu i a la Vall que anomenen Voltrera i al Sitjar”. Si en aquesta cessió
no sembla gens clara la presència dels alous de l’actual terme de Sant Climent
de Llobregat, les afrontacions que el document estableix de l’àmbit dels alous,
fa més segura aquesta presència: “al nord
amb el castell d’Eramprunyà o l’era Ventosa (?), a orient amb el nostre hort
comtal al lloc Sales i el Montbaig, a migjorn amb els abismes de la mar
profunda..., a l’occident amb el Garraf o l’Heura (?)”.
Com que una
castellania o terme d’un castell formava una unitat administrativa i tenia una
cohesió sòcio – política, hem de suposar que aquells sectors que semblen no ser
inclosos en aquests límits, la part alta de Sant Climent i Begues, també hi
havia de ser contemplats –sempre que hi hagués hagut algun alou comtal, és
clar- perquè aquestes dues parròquies formaven part, juntament amb les altres
esmentades, del terme que dominava el castell roquer d’Eramprunyà.
Però a més aquesta declaració de
reconeixement d’una donació anterior, els comtes fan públic: “Afegim i concedim a tots aquells que
habiten o habitaran en els predis o alous esmentats... que puguin aprofitar-se
de les pastures i que puguin fruir en qualsevol lloc de totes les nostres
marques i possessions. Que tallin llenya arreu de les nostres selves, muntanyes
i boscs, sense cap impediment i segons que ho diguin llurs necessitats, i que
els sigui permès de pescar a la mar sense limitació de lloc, i mercadejar amb
tota mena de naus, sense cap obstacle ni contrarietat. I qui s’oposi a aquesta
liberalitat, que caigui en la ira de Déu...”.
La llarguesa dels sobirans en el nostre cas no és tan
generosa com en els casos de Cardona o del Montmell, i avui ens pot semblar
estranya i àdhuc menyspreable, però les circumstàncies i l’època en que fou
practicada li dóna un altre caràcter. Precisament aquest document ens permet
d’observar, encara que només sigui per una escletxa les formes de vida i de
l’economia d’ara fa mil anys, i comprendre i conèixer com vivien aquells
avantpassats tant remots. I el malefici que es vol fer caure damunt els que
s’oposin a aquestes llibertats, és ben clar que vol prevenir i evitar els
abusos dels poderosos, nobles i grans terratinents, que intentaven insistentment
espoliar la gent modesta dels seus ben i possessions materials i dels drets
socials adquirits.
Ara, sense pretendre fer un retrat complet d’aquella
època, intentem penetrar en el seu món misteriós, que només molt
fragmentàriament ens permeten aclarir
els documents.
Davant la informació de que disposem –donacions, compra –
vendes, testaments i execucions testamentàries, permutes, reconeixement de
drets i llibertats, etc.- se’ns presenten una sèrie de preguntes que intentarem
respondre.
Jordi Moners i Sinyol
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada