Són maques
les tardes d’hivern.
M’agrada
arribar a casa, tancar la porta i deixar el fred fora.
Seure
amb un llibre i una infusió calenta, després tancar els ulls i descansar.
Com
diu Miquel Martí i Pol:
“És
bo de seure a casa, en la penombra,
amb
un llibre a les mans, no començat,
mentre
el sol bat amb fúria defora
i
tot deu incitar a la desmesura.
És
bo reposar els ulls i el pensament
en
els perfils més coneguts dels mobles
i
sentir al lluny el brum dels automòbils
en que la gent va i ve desficiosa”.
............
Durant aquests mesos la casa es vesteix d’hivern.
Les mantes tornen al tresillo amb la seva calidesa.
Canvio algun coixí per donar un altre color i un aire nou.
Renovo l’aspecte d’un moble amb uns llibres vells
cordats amb un llaç, o unes ulleres sobre unes postals antigues.
És fer de casa un lloc acollidor on cada racó té un
significat, un sentit, un nou matis, on puguis gaudir de les mandroses tardes
de xerrades i lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada