24 de juliol del 2012

LA GALLINA HA DIT QUE PROU! (11)


L’incompliment constant i continu de les obligacions fiscals i polítiques per part de l’Estat espanyol vers Catalunya i la seva població ve de lluny.

La rigidesa dels principis teòrics en matèria impositiva durant el trienni liberal, dificultà una aplicació adequada de la política tributaria donada la crisi econòmica que patia Catalunya, la política impositiva fou un element més a l’hora d’explicar la important presencia pagesa dins del bàndol  absolutista.

Les contribucions es distribuïen segons el cadastre, cosa que perjudicava l’agricultura i els petits municipis i sobretot la contribució de consums impossible d’assumir per la majoria dels pobles catalans.

El malestar per la política impositiva fou hàbilment utilitzat per la propaganda reialista. 

No milloraria la situació del poble amb la restauració de Ferran VII, ho veiem en aquestes circulars coercitives que envia el Govern Militar i Polític del Corregiment de Barcelona als batlles i Ajuntaments dels pobles ressenyats:

San Martín de Provençals
Santa Coloma de Gramanet
Horta
San Justo Desvern
Esplugas
Cornellà
Castellví de Rosanes
Abrera
Martorell
Cervelló y Palma
San Pons
San Feliu de Llobregat
Cuadra Burgesa
San Clemente de Llobregat
Hospitalet
Sans
San Juan Despí

 
“La criminal omisión que a pesar de mis advertencias y apremios han manifestado los pueblos notados al margen en cumplir y satisfacer el primer tercio del catastro del presente año me pone en la precisión de obrar, sino tanto como debia, a lo menos de un modo capaz de hacerles entender que se han hecho acreedores al castigo, (...)   y con arreglo a la circular que se les pasó con fecha 30 de Octubre último, deben sufrir los apremios dobles, desde el 1º de Noviembre, y como ni aún a pesar de esta obligatoria han cumplido con cuanto se les previno, he dispuesto que si por todo el día veinte y cuatro del actual no han completado la expresada primera tercia, se me presentará en esta un concejal de cada  Ayuntamiento de los que no hayan cumplido, en clase de arrestado y sufrirá todo el Ayuntamiento incluso el secretario veinte y cinco libras, por cada individuo que le componen, pagaderas de bienes propios y cuya multa exigiré irremisiblemente.”

Dios guarde a Vds. muchos años.

Mataró, 19 de Noviembre de 1823.

El Conde de Santa Clara



A  més a més, s’envia a l’Ajuntament de Sant Climent amb la mateixa data la següent circular:


“Con fecha 30 de Octubre último se circuló la orden a los pueblos del Corregimiento para que el 15 de l’actual se presentasen en esta de Mataró a entregar el 2ª tercio del catastro del presente año, que cumplió en último de Agosto y como no lo han verificado según se previno, sufrirán cada uno de los pueblos notados al margen, el apremio que llevan designado, principiando su pago desde el día veinte y uno del actual, cuyo apremio se satisfará irremisiblemente, con la advertencia que cada ocho días se aumentará según la negligencia u omisión con que obren los Ayuntamientos."
Dios guarde a Vds. Muchos años.

Mataró 19 de Noviembre de 1823.

El Conde de Santa Clara

Aquestes circulars, dins del moment històric que es vivia desprès de la guerra civil que va portar a la restauració de Ferran VII, m’han fet recordar la cançoneta de Lluís Llach: La gallineta. 
                                                                                          

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d´un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.




Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat 

Continuarà...

7 de juliol del 2012

ENDARRERA AQUESTA GENT TAN UFANA I TAN SUPERBA (10)







El 19 d’agost de 1823, es rep a Sant Climent la següent circular:

“En los momentos en que nuestros aliados y amigos han presentado sus pechos para libertar a los pueblos del yugo que soportaban, y les había impuesto una porción de españoles desnaturalizados: cuando toda la nación Francesa concurre con la mayor generosidad al auxilio de los españoles fieles al trono, y a la santa religión que profesamos; y cuando el Gobierno del Cristianísimo Monarca Luis XVIII derrama sus caudales en beneficio de la justa causa que defendemos; no pueden los pueblos olvidar tantos actos de beneficencia y dejar de mostrar su eterno agradecimiento, contribuyendo también por su parte con todo género de sacrificios para minorar los dispendios, que ha de originar nuestra verdadera libertad, y la del Augusto monarca que nos gobierna.”


El Congrés de Verona (1822), temerós de  qualsevol manifestació  liberal, va fer inviable el projecte iniciat a les Corts de Cadis.  L'any 1823, l’exèrcit francès de la Santa Aliança, la salvaguarda de l'absolutisme europeu, envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme.


“ Son precisas además muchas atenciones que no es justo cargarlas sobre los que nos defienden, y en este caso el Principado de Cataluña que siempre ha dado pruebas más ciertas de su decisión y adhesión por la gloria del trono y del altar, no podrá menos de estar pronto, según lo exige la justicia, a contribuir en los términos que antes del 7 de marzo de 1820 lo practicaba, sin que le arredre el estado infeliz a que lo ha reducido la anarquía de los llamados constitucionales, ni otra cualquiera consideración.             

Los deberes para un pueblo como el catalán son otros tantos actos gustosos a que se presta por el convencimiento de la justicia en que están fundados. De esta clase es la contribución establecida por S.M. antes del 7 de marzo de 1820 y cuyo primer tercio vencido en 1º de mayo de este año reclama con la mayor justicia su pago, si se han de cubrir las muchas cargas que pesan sobre el tesorero de S.M., y si se ha de consolidar el antiguo sistema para bien de los mismos contribuyentes.

Las consideraciones del Estado de los pueblos me inclinaron a darle un alivio en la espera de más de un mes que ha transcurrido después del vencimiento de dicho primer tercio, con cuyo desahogo no dudo que todos se prestarán gustosos al cumplimiento de una ley establecida  por el Gobierno paternal de nuestro Rey, y cuya satisfacción es urgentísima.

En esta atención he fijado para el pago de este primer tercio finido de la contribución el día 15 del presente mes. Para cuyo tiempo espero que las justicias respectivas habrán procedido a la exacción haciendo conocer a los contribuyentes de su distrito las razones en que está apoyada la justicia de esta medida, cuyo cumplimiento por parte de todos prestará la mejor seguridad de la adhesión que les anima hacia los intereses de S.M. Por lo tanto he prevenido que se dirija esta circular a las justicias de este principado cometiendo a su cuidado la prontitud en la publicación, y  en la recolección del expresado tercio vencido de la contribución, de cuyo cumplimiento me darán noticia, siendo de su cargo poner en la tesorería principal, que por ahora estará establecida en la ciudad de Vich, los caudales que deban resultar de su recaudación.”


Catalunya, al segle XIX es trobava ja sense capacitat per gestionar plenament el seu esforç fiscal i sense seguretat jurídica davant de l’Estat espanyol.


“Cuando la equidad es el norte  de esta medida, creo que por las justicias se hará efectiva sin necesidad de otras providencias propias para los que no respetan y aman el gobierno de la moderación que es el que nos dirige, y descanso en ellas sobre la exactitud de sus procedimientos que evitará una morosidad perjudicial, obligando a medidas desagradables al que las motivase.

Gerona 1º de junio de 1823                            

Domingo María de Barrafón”

Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat


Amb aquest avantatge polític sobre el nostre país, no s'ha aconseguit, encara fins avui, acabar de destruir la peculiar manera de ser dels catalans.

Continuarà.

22 de juny del 2012

FOCS DE SANT JOAN. FLAMA DEL CANIGÓ



Tan sols una breu explicació del naixement dels FOCS DE SANT JOAN a Sant Climent de Llobregat.

Doncs bé, és degut a l’ inquietud i el moviment d’aquella gent del 68. La donació als altres eren els valors, primer individual i després d’equip al mateix temps.

Corrents per les tasques del carrer Avinyó, vàrem conèixer uns nois i unes noies  del Centre Lleidatà, a on es movien moltes inquietuds del país.

Després de moltes trobades, vàrem connectar amb grups d’arreu: Sant Felip Neri, Sant Feliu de Llobregat, Papiol, Santa Cecilia  (Montserrat), carrer Tallers, a on coneguérem la gent del Berguedà i la Catalunya Nord i que ens explicaren dels llibres de mossèn Josep Armengou, amb la seva catalanitat total, encara avui per redescobrir.

Amb tot això vàrem entendre que el fet del FOCS DE SANT JOAN era un moviment lligat a la llengua del Països Catalans, que vol dir que, el que la història a separat encara és viu actualment.

Enllaçarem amb la gent del Cau d’Esplugues i portàrem la flama a Sant Climent.

“No hi ha generació més desventurada que la que no sap quina és la seva terra. No hi ha terra més desgraciada que la que només és utilitzada sense ser estimada”.

Tots aquests fets lligats i els anys que fa que es segueix portant la FLAMA DEL CANIGÓ, ens demostra que el nervi del poble, segueix viu i fent forat dins de tanta lluita esperançadora. 

Oberts al futur, constants en l'esperança.

20 de juny del 2012

EMILI TEIXIDOR I EL SEU LLEGAT



Escriptor, pedagog , periodista, va escriure principalment narrativa infantil i juvenil  i llibres de gran èxit com “Pa negre” i  “Els convidats”.

Ens va deixar  el seu ric testimoni de vida amb aquestes paraules:

“Ara , diria que llegeixo i escric per seleccionar i acumular una antologia personal d'imatges tretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d'alguna manera exerceixen un poder de fascinació i tenen un significat especial per a nosaltres. 

 Potser són les imatges primordials que -segons diuen- desfilen al cervell de les persones que es troben en imminent perill de mort i que resumeixen en un instant tota la seva vida”.

“ Crec en una col·lecció particular d'imatges essencials que anem recollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides, com si la plenitud del viure es concentrés en aquest ram d'imatges precioses, com si només elles tinguessin el poder de concentrar en un tot perfecte les poderoses veritats i els fabulosos mites que ens il·luminen i ens proporcionen la força per tirar endavant.                                                                                                                                               

Són els fets que hem viscut, la nostra experiència personal, i els fets que hem descobert en l'art, la literatura, i aquesta conjunció sembla expressar els nostres desitjos, les nostres esperances més fondes. Hi ha qui diu que una vida plena i feliç només és possible si ens trobem en sintonia, de ple acord, potser fins i tot en comunió, amb aquestes imatges simbòliques”.

Crec recordar que preguntant-li  sobre els moments difícils que viu el país actualment, les seves paraules eren: “...després de la guerra civil vam haver de renunciar a la llengua, a les llibertats, res és comparable amb aquella època”.

Et trobarem a faltar. 

10 de juny del 2012

QUI T'HA ENGANYAT UN COP, T'ENGANYARÀ MÉS SI POT (9)



Els absolutistes dominen gran part de la península,cal imaginar-se que després d’una guerra venen les represàlies, les delacions, les venjances,... 

L’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat rep el següent comunicat:

“El crecido número de prisiones que los pueblos en exceso de su celo y arrebatados de amor y lealtad a la Persona del Rey  nuestro Señor, ejecutan  varios sujetos so pretexto de su adhesión al sistema constitucional, ha llamado muy particularmente la atención de la Regencia del Reyno, que penetrada de la necesidad de remediar estos males, y el trastorno general del orden que debería seguirse, ha creído como el medio más oportuno para conseguirlo, encargar la puntual observancia del Real decreto de primero de Junio de mil ochocientos catorce, con que el Rey nuestro Señor ocurrió con tanta oportunidad a semejantes procedimientos (...).

El Rey ha observado por las noticias que llegan diariamente al Ministerio de Gracia y Justicia, que se ejecutan prisiones de personas, las cuales, aunque por las opiniones que acaso han manifestado hayan dado muestra de afecto a las novedades que se iban introduciendo, y que de haber tomado consistencia habrían acarreado a la Nación grandes males, todavía la opinión común no las señala por tumultuosas  y sediciosas, de manera que puedan, estando en la libertad que los demás gozan, comprometer la tranquilidad y sosiego público.

Por donde los arrestos de tales personas contristan a las familias a que pertenecen y a otras muchas con quien tienen relaciones de amistad y parentesco.”

“EL REY que desea cordialmente la unión de sus vasallos, y que esta se consolide por el amor y respeto a su Persona y Gobierno, aunque considera necesario el castigo y escarmiento de los malos y de los inquietos y díscolos que descaradamente han tratado de trastornar la constitución fundamental del Reyno, empleando públicamente cuantos medios tuvieron en su poder; también está persuadido de que los demás que no han llegado a este punto, no deben ser tratados como unos delincuentes (...) y perseguidos como reos (...) se les deje gozar de la libertad civil i seguridad individual en que deben permanecer.

Espera S.M. que la moderación y justicicia de su Gobierno enmendará más bien que el terror i los excesos de imaginación, y aquellos que provienen de la falta de  una instrucción sólida y de un buen juicio, que es el origen del extravío de muchos.

En consecuencia a tenido a bien mandar, habiendo oído lo que le han representado los Ministerios encargados de la Policía, que así estos como los demás jueces procedan conforme a sus Reales intenciones, a la calificación de personas contra quienes haya pruebas de abuso en la conducta que hayan tenido hasta ahora, excusando el arresto de aquellas a quien prudentemente se espere que no puedan alterar la tranquilidad y el orden público, y poniendo en libertad a los que de estas circunstancias  que se hallen actualmente arrestados, tomando otras providencias si fueran necesarias  (...).

Y de orden de su S.A. lo comunico a V. Para su inteligencia y cumplimiento, recomendándole que emplee todo su celo en la conservación de la tranquilidad (en este distrito de su mando) tan necesaria para la feliz restauración del Gobierno Real .

..........................................................................................
Dios guarde a V. muchos años . Mataró 5 de Octubre  de 1823.

El conde de Santa Clara

Èpoques dures per a les víctimes en molts sentits i també quan es retallen les llibertats de pensament, d’expressió i de creença.

Les conseqüències de la guerra i la post guerra  sobre la població són insondables, els seus efectes duren molts anys, qui no aprèn dels seus errors està condemnat a repetir-los. 

Arxiu municipal de Sant Climent de Llobregat

 


Continuarà...

28 de maig del 2012

LA FESTA DE LES CIRERES A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT




HISTÒRIA

La majoria de les vegades les coses no surten de l’espontaneïtat, sinó que cal anar-les forjant de mica en mica perquè derivin cap a punts diversos.

En el cas de la Festa de les Cireres hem d’anar uns anys enrere, al temps en que fou constituït un grup anomenat Planter d’Extensió Agrària, el qual es va anar consolidant fent trobades a diversos llocs i sortides a diferents comunitats de l’Estat (Logronyo, Navarra), a França, a Itàlia, etc., cercant novetats per a l’agricultura, per conèixer varietats i maneres de conrear els cirerers.

Doncs bé, l’any abans de la primera Exposició de Cireres, davant el fet que alguns pagesos tenien certes varietats i se les guardaven, es decidí fer una Exposició de Branques de Cirerers, exposar i regalar branques per empeltar i entrar en mena, venent també un peu de cirerer anglès anomenat F-12, que no tingué èxit.

Aquesta consolidació de grup va fer espurnes que derivaren també cap a l’entrada a les Hermandades Sindicales, per fer néixer el fet sindical i principiar la Cooperativa.  
                                                                                                                                   Per què sorgí la idea de la Festa de les Cireres?

Recordo que a la sortida d’una de les reunions, al vespre, es va proposar la idea de fer una exposició amb cireres i fou com un llamp, en pocs dies tothom ja en parlava i es mogué amb la col·laboració de tots.

Anys després un altre fet col·lectiu va ser la creació de la Denominació d’Origen Cireres del Baix Llobregat i el fet solidari de donar les cireres de l’exposició a les Germanetes dels Pobres. 

PERQUÈ EL CATALÀ JA EN ELS PRIMERS CARTELLS?

En un primer moment hi havia dubtes sobre fer-lo en castellà o bilingüe. Es va decidir escriure tots els cartells en català, cosa que no es feia en cap lloc del Baix Llobregat.

A Sant Climent alguns ja havien creat escola: primer curset de català, les pissarres del bàsquet  ja s’havien passat del castellà al català, ballades de sardanes, el fet del Focs de Sant Joan quan encara no hi havia ajuntaments democràtics, les trobades de Santa Cecilia i el Centre Lleidatà , tot anant seguint un ritme, el segon curset de català a càrrec de Jordi Moners a l’Ajuntament, composició de sardanes dedicades a les cireres i al poble de Sant Climent i la forta empenta del Congrés de Cultura Catalana.

Penso que tot plegat fou un revulsiu per moure el fet social, cooperatiu, sindical i finalment polític, cal veure l’esclat dels primers anys en que les paneres de l’exposició es feien amb senyeres, escrits i moltes manifestacions individuals.



Aquests són alguns fets històrics viscuts en un breu moment d’un poble tot fent país.

18 de maig del 2012

ÉS EL TEMPS DE LES CIRERES





E
n arribar el mes de maig Sant Climent canvia de color, el blanc de les flors dels cirerers dóna pas als colors verd i vermell.

És el temps de les cireres.

El fred hivernal ha quedat enrere, les temperatures primaverals acompanyen l’esclat de la naturalesa, els ocells trien les millors cireres pel seu àpat, els climentons i climentones preparen els cistells i els davantals per la collita del apreciat fruit.



 
Fent una mica història recordo que abans les varietats de cireres eren: Francesa, Cua Llarga i Forta (autòctona de Sant Climent).

Un any abans de la primera Exposició de Cireres, es va fer una “Exposició de Branques de Cirerers”, regalant als pagesos branques per empeltar i entrar en noves varietats.

A partir d’aquí les noves menes de cirerers es multiplicaren, de la mateixa manera que les ganes de fer coses a nivell polític, sindical, agrari i cooperatiu.

Perquè l’arbre doni el fruit s’ha de produir la pol·linització, el pas del pol·len de l’aparell masculí d’una varietat de cirerer a l’aparell femení de l’altre cirerer a través dels insectes o els ocells que el transporten en el seu propi cos. 

  
 
A més a més hi ha una labor prèvia que comença dos o tres anys abans quan a l’hivern es planta el peu del cirerer (Santa Llúcia o peu franc),  el peu ha de tenir el grossor necessari per empeltar de corona o bé d’ollet la varietat de cirera que s’ha triat i a continuació s’espera la primera florida del petit cirerer.

Entremig s’ha de tirar adob, cavar els arbres amb els arpiots per oxigenar la terra, a la primavera treure els rebrots i esmagencar, es a dir, treure les herbes amb els arpiots o l’aixada, remenant la terra perquè hagi més frescor. 

Actualment les tècniques de treballar la terra, esporgar, varietats i comerciar han canviat molt.

Dels records de la meva infantesa , quan  arribava el temps de la collita, a Viladecans hi havia els Caps de colla, que tenien treballadors als que pagaven la seguretat social i allotjaven.
 
Anaves a demanar personal i ells t’enviaven gent per treballar, era més fàcil que ara.



Al matí quan es començava a veure, la gent omplia els davantals de cireres, a continuació les abocava en un cistell i d’allà es portaven a les caixes, era una feina manual i artesana.

Es parava per esmorzar i a la una per dinar, a la tarda es continuava collint.

Al vespre es posava sobre les caixes falguera, rondons, o rebrots de ceps, més tard es van col·locar encenalls i amb quatre filferros es lligaven i es tancaven.

 
Les caixes es pesaven amb la romana, eren de vint o vint-i-dos quilos  i amb guix es posava el pes, després es baixaven amb el carro i el cavall i es portaven al transportista, a vegades es feien dos volts.

El transportista deixava les caixes al comissionista del Born antic i els que tenien parada als mercats de Barcelona, portaven les cireres per vendre-les.


Sant Climent era una festa.



També es collien moltes maduixes plantades entre els cirerers. La collita s’acabava per Sant Joan o Sant Pere, la feina de l’horta de marina quedava aparcada durant la collita.

La cirera més bona era l’ultima: la Forta (la autòctona del poble), si s’havia de regalar cirera, no es donava la primerenca, si no la Forta, la millor per la seva dolçor. La cirera que hi havia en aquella època era la dels voltants, no hi havia encara la del “Valle del Jerte” o la de Tortosa.

La collita encara avui es continua fent manualment, hi ha noves varietats de cireres, per fer-vos una idea de noves varietats primerenques, es diuen entre d’altres: Prinualat Erci, Erci-Bigi, Kanrielete, Llarguet i Erlilori, tot un galimaties,   però lamentablement han minvat els pagesos per les condicions adverses del mercat, entre d’altres coses.



 
Pel març ja s’havien plantat mongeteres, tomaqueres, pebroteres, albergínies, hi havia molta fruita.

Les verdures que es collien eren les del voltant, era l’horta de Barcelona: l’Hospitalet, El Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, tot el Maresme, etc.

Acabada la cirera ja es començava a collir les peres, les prunes, les pomes, la mongeta tendra, es feia de la fina i de l’avellaneta negra, tot l’any tenies mongetes seques, encara que vingués la gana, amb les mongetes i el porc ja n’hi havia prou per l’hivern.

A l’agost per la festa major  es collien les figues fins a la tardor, primer les Sajoles i després la Coll de Dama.

Es guardaven les pomes d’hivern, les serves i s’anaven treient de mica en mica.


Un món sa i tranquil, avui tothom córrer per no arribar enlloc i diuen que no tenen temps, a més a més.